Esas cosas (2)...

Oh, Oh, Oh... Creo que voy a empezar a romperme....

Esas cosas...

Quise cambiar de vida con la chica del segundo B
Y llamé al segundo C

Ángel exterminador

Ángel exterminador,
te espera la guerra.
Aún no se ha declarado
ya lo sé...
pero habrá guerra.

Guerra excitante y prohibida
sólo es para mayores de dieciocho años.

Vuelves a casa como un boy-scout,
quieres ser un héroe.
Aún no ha muerto nadie
ya lo sé...
pero habrá héroes.

Guerra excitante te amo,
yo también quiero ser ministro de la muerte.

Un hombre grita no dispares...
y cae muerto.
Tú te despides en la estación
con tu uniforme nuevo.

Guerra excitante te amo
yo también quiero ser ministro de la muerte.

El alto mando ha decidido al fin
pactar un alto el fuego.
Un poco tarde pues se ha arrugado ya...
tu uniforme nuevo.

Guerra excitante y prohibida
el mundo es basura
pero me gusta estar vivo.

Vuelves a casa en el vagón
de los mutilados
lo has conseguido eres un héroe...
a cambio de dos piernas.

Guerra excitante y prohibida
solo es para menores de cuarenta años

Vosaltres preferiu abans o després?

El títol de l'entrada pot crear confusió (veritat Coco?)..
Encara que és una pregunta que he pensat més d'una vegada i l'he parlat amb més gent, ahir, al gimnàs, parlaven dos homes acaloradament sobre aquest dilema de caire metafísic:
Quan és millor afaitar-se abans o després de dutxar-se?
Els partidaris dels després argumenten que així tens els porus dels pèls oberts i és més fàcil. En canvi hi ha qui creu que és millor afaitar-se i després dutxar-se alliberant-te així de la resta de pèls que et queden a la cara...
Jo us he de dir que escullo aquesta segona opció. Però tinc curiositat per veure què opineu.
Les noies també podeu opinar, eh!

Por que lo llaman abrefacil?

Os habeis fijado que ahora todo, absolutamente todo lo que se consume (comida precocinada, briks de todo tipo de bebida, embutidos, etc, etc...) esta hecho en envases llamados abrefacil?

Abrefacil? y una m....! que me pongo de mal rollo. O yo soy tonto o no acierto con ninguno....

Será un reclamo para vender el producto? Os pasa a vosotros lo mismo o empiezo a ir al médico?

Help!!!

Via fora!

Creo que los que sois de Barcelona o la frecuenteis reconocereis la foto.

Sí, es Santa Maria del Mar (La catedral del Mar o l'església del Mar)

Es uno de esas construcciones que impresionan. Os aseguro que no soy creyente, nada tiene que ver esa impresión con la religión.

Hablo más bien de su solemnidad a la vez que su sobriedad. De su elegancia austera.

El libro de Idelfons Falconès explica muy bien el porque de todos esos calificativos. Tras esos muros de piedras se esconden muchas historias, historias del pueblo, de gente como nosotros hace 700 años.

El libro emociona porque enseguida te identificas con los personajes con los lugares aunque sean de una época lejana (algo parecido pasa con otro libro que retrata muy bien la Barcelona de la postguerra "La sombra del viento" de Zafon...

Los que hayais leido el libro sabreis bien de qué hablo (seguro que sois la mayoría) y los que no os invito a hacerlo. A sumergiros en nuestra historia que es la historia de todas y todos
Via fora!

Cita del mes d'agost

"Hem inventat l'altre, com l'altre ens ha inventat. Ens necessitàvem"

Paul Eluard, poeta

I a ells qui els controla?

Sóc usuari de bicing. Em sembla una forma de transport sana. Sé que perquè puguin conviure peatons, cotxes i ciclistes s'han de posar normes i les accepto.
Fa poc va sortir l'ordenança municipal en la que es considera la bici com un vehicle (ha de respectar els semàfors, no pot pujar per les voreres si no són més amples de 6 metres, etc..). Em sembla molt bé, perquè hi ha molts ciclistes que són suicides (al igual que motoristes, automovilistes i peatons. A tot arreu hi ha de tot).
Però quina va ser la meva sorpresa quan la setmana passada anava jo amb bici per un carril destinat a aquestes. Vaig parar-me en un semàfor en vermell... i tot de sobte dos guàrdies urbans en bicicleta (rotllo "vigilantes de la playa", molt guapos i caches) van passar olímpicament de la llumeta vermella. Em vaig quedar a quadres! Però, encara no acaba aquí la cosa. Només passar-se el semàfor en més que vermell (burdeos diria jo), tomben pel proper carrer a la dreta i s'enfilen a la vorera! Una vorera petita d'un carrer petit de l'eixample. Al·lucinant.
Em vaig sentir molt decebut. Sé que no tots el guàrdies urban són així. Conec amics i amigues que tenen familiars que ho són i que fan molt bé la seva feina, però.... quina imatge em van donar!
També he de reconèixer que aquest mateix semàfor un altra ciclista se'l va passar en vermell. Només jo vaig fer el "primo".
Però prefereixo fer el "primo" que no anar amb un mitjà de transport molt més ràpid i preferent que s'anomena ambulància.