REMEMBER THE SAME OLD SCENE

divendres, 19 d’octubre del 2007

Eilean Donan




Avui m'ha vingut al cap el viatge que vaig fer per Escòcia ara fa crec 4 o 5 estius.


Qui no hagi estat li recomano.


És un país encisador, misteriós, màgic. Van ser 9 dies magnífics.


La meva parella i jo vam llogar un cotxe i vam visitar-la gairebé tota. Ens va encantar. Edinburg és preciosa. I que dir de les "highlands" o terres altes...


El Loch Ness és molt fosc i misteriós.... Potser és el que més coneix la gent d'Escòcia, però hi ha infinitats d'indrets (ciutats, castells, pobles, gent..) que són fantastics.


Vam tenir la sort de que uns amics meus (ell investigador) vivien a Escòcia (Dundee) i vam poder visitar llocs que se'ns haguessin passat de llarg: Fort Willians, illa de sky, St. Andrews, Stonehaven, Arbroath, Inverness, Aberdeen..

La foto que he penjat és la del Eilean Donan Castle. Un castell preciós. Famós per la pel.lícula "Los inmortales" i crec que també és la imatge del whisky Cardhu. Aquest és el més famós, però tota Escòcia està plena de castells meravellosos...


Això sí, és molt cara... Com tota Gran Bretanya. Sobretot els transports i concretament el tren, però malgrat això val la pena...



Ah! i si hi aneu no us perdeu la sensació de conduir per l'altre costat! Al principi et cagues de por, però la part positiva és que al segon dia sembla que hagis conduit per l'esquerra tota la vida....

És un viatge que sempre recordaré amb un carinyo especial

Us animeu?

dimarts, 16 d’octubre del 2007

Estic estudiant



Hola a tothom....

Aquests dies no estic molt productiu en el bloc. Això és a causa de dos motius:

-No estic gens creatiu ( i per posar xorrades...)

-Estic fent un postgrau i em treu molt de temps

Una abraçada i fins quan tingui alguna cosa a dir. Ei, però segueixo mirant els vostres blocs, eh!

dissabte, 6 d’octubre del 2007

Tú me sobrevuelas



Muy dentro del bosque, sobre un manto de humedad;
sentados muy juntos te contemplo, te oigo hablar.
Mientras, me has pintado la noche de carmín,
me señalas el cielo que se abre para ti.

De repente miro y tiemblo porque ya no estás,
entre nubarrones el viento te llevará.
Por el cielo cruzan brujas del alba.
Me siento estremecer, tu mirada es azabache.
Escapaste entre alientos de fuelle y hoguera ululante;
te vas ¿qué será de mí?

Sopor, duerme vela, incertidumbre ¿donde estás?
Espero señales, saber que regresarás.
Con las puntas de tus dedos rózame;
noto tu presencia, Dios del cielo, ahí estás.

Tendido en el suelo me miro en tus ojos.
Bruja volandera de entrevientos y cerrojos;
de tormenta y viento tú me sobrevuelas,
y por un instante tu mirada es negra.

Albas de zozobra y desapego terrenal.
Encuentros de cielo que me aturden, déjame escapar.
Entre lanzamientos de acoso a mi debilidad.
Mi remolino de estrellas, quiero estar donde tú estés.

Noto que se abate ese espíritu que fui.
Noto que se abate ese espíritu que fui.

Cita del mes de setembre



"No penso mai en el futur perquè arriba molt aviat"
Albert Einstein