El calor del hogar

Ayer por las noche mis padres encendieron la chimenea.

Hacía tiempo que no lo hacían. Ya se sabe la modernidad te lleva a la comodidad (en este caso vease calefacción).

Argumentan que la calefacción es más cómoda, práctica y limpia que el calor de la chimenea y tienen razón, pero ésta tiene un no se qué de autenticidad, de hogar, de recuerdos de infancia y adolescencia.

Recuerdos a castañas asadas por mi abuela, recuerdos de libros leidos en invierno a la luz y el calor de los troncos consumiéndose. El crepitar de las ramas al arder...

Todo eso lo volví a recordar anoche. Anoche volví a sentir la esencia del paso del tiempo...

Around the world

Feia temps que no veia aquest clip, però em continua impressionant...

Cita del mes d'octubre

"Las oposiciones son el más sangriento espectáculo nacional después de los toros"

Gregorio Marañón, médico y escritor

Eilean Donan

Avui m'ha vingut al cap el viatge que vaig fer per Escòcia ara fa crec 4 o 5 estius.


Qui no hagi estat li recomano.


És un país encisador, misteriós, màgic. Van ser 9 dies magnífics.


La meva parella i jo vam llogar un cotxe i vam visitar-la gairebé tota. Ens va encantar. Edinburg és preciosa. I que dir de les "highlands" o terres altes...


El Loch Ness és molt fosc i misteriós.... Potser és el que més coneix la gent d'Escòcia, però hi ha infinitats d'indrets (ciutats, castells, pobles, gent..) que són fantastics.


Vam tenir la sort de que uns amics meus (ell investigador) vivien a Escòcia (Dundee) i vam poder visitar llocs que se'ns haguessin passat de llarg: Fort Willians, illa de sky, St. Andrews, Stonehaven, Arbroath, Inverness, Aberdeen..

La foto que he penjat és la del Eilean Donan Castle. Un castell preciós. Famós per la pel.lícula "Los inmortales" i crec que també és la imatge del whisky Cardhu. Aquest és el més famós, però tota Escòcia està plena de castells meravellosos...


Això sí, és molt cara... Com tota Gran Bretanya. Sobretot els transports i concretament el tren, però malgrat això val la pena...



Ah! i si hi aneu no us perdeu la sensació de conduir per l'altre costat! Al principi et cagues de por, però la part positiva és que al segon dia sembla que hagis conduit per l'esquerra tota la vida....

És un viatge que sempre recordaré amb un carinyo especial

Us animeu?

Estic estudiant

Hola a tothom....

Aquests dies no estic molt productiu en el bloc. Això és a causa de dos motius:

-No estic gens creatiu ( i per posar xorrades...)

-Estic fent un postgrau i em treu molt de temps

Una abraçada i fins quan tingui alguna cosa a dir. Ei, però segueixo mirant els vostres blocs, eh!

Tú me sobrevuelas

Muy dentro del bosque, sobre un manto de humedad;

sentados muy juntos te contemplo, te oigo hablar.

Mientras, me has pintado la noche de carmín,

me señalas el cielo que se abre para ti.

De repente miro y tiemblo porque ya no estás,

entre nubarrones el viento te llevará.

Por el cielo cruzan brujas del alba.

Me siento estremecer, tu mirada es azabache.

Escapaste entre alientos de fuelle y hoguera ululante;

te vas ¿qué será de mí?

Sopor, duerme vela, incertidumbre ¿donde estás?

Espero señales, saber que regresarás.

Con las puntas de tus dedos rózame;

noto tu presencia, Dios del cielo, ahí estás.

Tendido en el suelo me miro en tus ojos.

Bruja volandera de entrevientos y cerrojos;

de tormenta y viento tú me sobrevuelas,

y por un instante tu mirada es negra.

Albas de zozobra y desapego terrenal.

Encuentros de cielo que me aturden, déjame escapar.

Entre lanzamientos de acoso a mi debilidad.

Mi remolino de estrellas, quiero estar donde tú estés.

Noto que se abate ese espíritu que fui.

Noto que se abate ese espíritu que fui.

Cita del mes de setembre

"No penso mai en el futur perquè arriba molt aviat"

Albert Einstein

Esas cosas (2)...

Oh, Oh, Oh... Creo que voy a empezar a romperme....

Esas cosas...

Quise cambiar de vida con la chica del segundo B
Y llamé al segundo C

Ángel exterminador

Ángel exterminador,
te espera la guerra.
Aún no se ha declarado
ya lo sé...
pero habrá guerra.

Guerra excitante y prohibida
sólo es para mayores de dieciocho años.

Vuelves a casa como un boy-scout,
quieres ser un héroe.
Aún no ha muerto nadie
ya lo sé...
pero habrá héroes.

Guerra excitante te amo,
yo también quiero ser ministro de la muerte.

Un hombre grita no dispares...
y cae muerto.
Tú te despides en la estación
con tu uniforme nuevo.

Guerra excitante te amo
yo también quiero ser ministro de la muerte.

El alto mando ha decidido al fin
pactar un alto el fuego.
Un poco tarde pues se ha arrugado ya...
tu uniforme nuevo.

Guerra excitante y prohibida
el mundo es basura
pero me gusta estar vivo.

Vuelves a casa en el vagón
de los mutilados
lo has conseguido eres un héroe...
a cambio de dos piernas.

Guerra excitante y prohibida
solo es para menores de cuarenta años

Vosaltres preferiu abans o després?

El títol de l'entrada pot crear confusió (veritat Coco?)..
Encara que és una pregunta que he pensat més d'una vegada i l'he parlat amb més gent, ahir, al gimnàs, parlaven dos homes acaloradament sobre aquest dilema de caire metafísic:
Quan és millor afaitar-se abans o després de dutxar-se?
Els partidaris dels després argumenten que així tens els porus dels pèls oberts i és més fàcil. En canvi hi ha qui creu que és millor afaitar-se i després dutxar-se alliberant-te així de la resta de pèls que et queden a la cara...
Jo us he de dir que escullo aquesta segona opció. Però tinc curiositat per veure què opineu.
Les noies també podeu opinar, eh!

Por que lo llaman abrefacil?

Os habeis fijado que ahora todo, absolutamente todo lo que se consume (comida precocinada, briks de todo tipo de bebida, embutidos, etc, etc...) esta hecho en envases llamados abrefacil?

Abrefacil? y una m....! que me pongo de mal rollo. O yo soy tonto o no acierto con ninguno....

Será un reclamo para vender el producto? Os pasa a vosotros lo mismo o empiezo a ir al médico?

Help!!!

Via fora!

Creo que los que sois de Barcelona o la frecuenteis reconocereis la foto.

Sí, es Santa Maria del Mar (La catedral del Mar o l'església del Mar)

Es uno de esas construcciones que impresionan. Os aseguro que no soy creyente, nada tiene que ver esa impresión con la religión.

Hablo más bien de su solemnidad a la vez que su sobriedad. De su elegancia austera.

El libro de Idelfons Falconès explica muy bien el porque de todos esos calificativos. Tras esos muros de piedras se esconden muchas historias, historias del pueblo, de gente como nosotros hace 700 años.

El libro emociona porque enseguida te identificas con los personajes con los lugares aunque sean de una época lejana (algo parecido pasa con otro libro que retrata muy bien la Barcelona de la postguerra "La sombra del viento" de Zafon...

Los que hayais leido el libro sabreis bien de qué hablo (seguro que sois la mayoría) y los que no os invito a hacerlo. A sumergiros en nuestra historia que es la historia de todas y todos
Via fora!

Cita del mes d'agost

"Hem inventat l'altre, com l'altre ens ha inventat. Ens necessitàvem"

Paul Eluard, poeta

I a ells qui els controla?

Sóc usuari de bicing. Em sembla una forma de transport sana. Sé que perquè puguin conviure peatons, cotxes i ciclistes s'han de posar normes i les accepto.
Fa poc va sortir l'ordenança municipal en la que es considera la bici com un vehicle (ha de respectar els semàfors, no pot pujar per les voreres si no són més amples de 6 metres, etc..). Em sembla molt bé, perquè hi ha molts ciclistes que són suicides (al igual que motoristes, automovilistes i peatons. A tot arreu hi ha de tot).
Però quina va ser la meva sorpresa quan la setmana passada anava jo amb bici per un carril destinat a aquestes. Vaig parar-me en un semàfor en vermell... i tot de sobte dos guàrdies urbans en bicicleta (rotllo "vigilantes de la playa", molt guapos i caches) van passar olímpicament de la llumeta vermella. Em vaig quedar a quadres! Però, encara no acaba aquí la cosa. Només passar-se el semàfor en més que vermell (burdeos diria jo), tomben pel proper carrer a la dreta i s'enfilen a la vorera! Una vorera petita d'un carrer petit de l'eixample. Al·lucinant.
Em vaig sentir molt decebut. Sé que no tots el guàrdies urban són així. Conec amics i amigues que tenen familiars que ho són i que fan molt bé la seva feina, però.... quina imatge em van donar!
També he de reconèixer que aquest mateix semàfor un altra ciclista se'l va passar en vermell. Només jo vaig fer el "primo".
Però prefereixo fer el "primo" que no anar amb un mitjà de transport molt més ràpid i preferent que s'anomena ambulància.