REMEMBER THE SAME OLD SCENE

dimecres, 2 de gener del 2008

Un motiu d'alegria per començar l'any


Bon any a tothom!

Ahir vaig sentir un motiu d'alegria per començar l'any. Aquest 2007 els morts a les carreteres ha descendit de 3.000 persones. Dit així no sembla una gran notícia, però si tenim en compte que mai havíem baixat de 3.000 en els últims 25 anys, la cosa canvia, oi?

De totes formes estic d'acord en que encara són massa famílies destrossades i que falta molt camí per recòrrer encara... Però...

Si aquesta baixada de la mortalitat és a causa dels controls (que a vegades semblen excessius), de les campanyes de trànsit (que a vegades semblen anar massa enllà), de la limitació de velocitat a 80 quilòmetres (que d'entrada sembla rídicula)... Si només una sola persona s'ha salvat de morir per algun d'aquests motius.... M'és igual el que semblin... BENVIGUTS SIGUIN!


FELIÇ ANY NOU!

11 comentaris:

Lucía Solís ha dit...

Per sort, cada cop tenim més consciència en aquest tema. És un tema per reflexionar, ja que fins fa poc no ha tingut massa presència als mitjans. Fa uns anys només féia esment al tema l'Iñaki Gabilondo cada dilluns al matí en el seu programa a la Ser. Ara ha passat a ser un problema nacional i ens fan el "parte" a cada Telediario. Jo em continuo preguntant: Qui decideix el que és notícia?
3000 persones mortes són moltes per no dedicar un temps a pensar-hi.
Estic d'acord amb tu en que és una notícia per estar contents.
M'agrada molt la frase que has posat aquest mes de gener.

Brie ha dit...

A mi me repatea un poco los higadillos eso de ir a 80 por una autovía casi vacía, más que nada porque no me acabo de creer las intenciones ecologistas de la medida, más bien es afán recaudatorio... pero si sirve de algo, oye, pues lo haremos :D Feliz año para ti también, Francesc!!

garmir ha dit...

Hola:
Bon any, Francesc.

Jo a una de les feines que vaig tenir, va morir una persona en accident de trànsit (un instal.lador de gas), i no s´Oblida mai , aquella persona plena de vida amb 20 i tants anys, que el Divendres parlaves amb ella, i el dilluns està mort, no s´oblida la reacció dels pares (directius comercials de la Roca de Gavà), que vaig veure, recordes les il.lusions trencades, deia el pare a les Oficines, quan venia , la tragedia d´enterrar un fill.Quan són persones conegudes, les que moren, els números perden la seva fredor i adquireixen una altra dimensió.Encara recordo la il.lusió amb la que aquella persona afrontava la vida i com desgracidament va acabar.
Tota mesura per evitar morts a la carretera , sigui benvinguda.

Montse ha dit...

Bon any 2008, Francesc!!
Menys mal que comences a escriure alguna cosa, espero que estiguis bé i que segueixis els teus estudis.

Anònim ha dit...

Ojo con el viejo tema del fin y los medios. La libertad tiene sus riesgos y hemos de asumirlos. Como dijo Felipe González «prefiero mil veces arriesgarme a un navajazo en Nueva York que pasear por las muy tranquilas calles de Moscú». Una de las tentaciones del poder es regular en exceso. Y no es justificable pretender que cualquier legislación es válida si salva una vida. Rotundamente, no. Una ley que criminaliza a más del 50 por ciento de la población es más que cuestionable.
Y por cierto, si mañana un decreto prohibe la venta de alcohol y tábaco se salvarían muchas vidas, pero se acabarían muchas libertades.

Lucía Solís ha dit...

Cumpleaños feliz, cumpleaños feliz, te deseamos tod@s, cumpleaños feliz...http://es.youtube.com/watch?v=K8ubpmYjyf0

FRANCESC CAYETANO ha dit...

Gracias, Lucía!
Buff que mayor estoy!!

Montse ha dit...

Quants anys?
Ens veurem a la festa dels 80 a Malgrat.
Ja t'ho diré, el dia i l'hora, la Lucía i el Francis s'apuntan, serà sobre l'abril, quan jo ja estaré bé i podré donar canya.

FRANCESC CAYETANO ha dit...

Hola Montse... Vaig fer 39! Em faig gran! ja, ja....
Donc si, jo també m'apunto... Em portarà bons records anar al Don Juan...

Ja ens avisaràs...

I a veure si em poso amb el blog que el ting oblidat!!!

Salva ha dit...

Hola francesc,
Aprovecho este para felicitarte las pasadas fiestas de Navidad, año nuevo y cumpleaños, todo en uno.
Y es que yo, el blog, lo tengo olvidadisimo. La musa me pidió aumento de sueldo y al no poder darselo me dejo por otro con mas recursos.

Carme Sànchez Martín ha dit...

Bienvenido al club de los treintaynueveañeros!!!!

"Anys i anys per molts anys a l'una per molt anys, anys i anys per molts anys,..." (es por cambiar de canción...)