Model Keramik kamar mandi ini kece abis
Fa 7 anys
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LIBRO QUE LEO ACTUALMENTE
Una mica de mi
- FRANCESC CAYETANO
- Barcelona, Catalunya, Spain
- Sóc un home que va nèixer a Barcelona ja fa uns anys, concretament al 1969 (gran any, eh!). Sempre he viscut a Barcelona i m'agradaria viure-hi sempre, me l'estimo molt. Sóc psicòleg de formació encara que mai m'he dedicat a la clínica. Gairebé sempre he treballat en temes d'orientació i inserció laboral. Em considero una persona carinyosa i "cabezota". Encara tinc tot per aprendre.
Les meves visites
MALTA
Blue hole
La meva llista de blogs
-
-
El peor día de un murciélagoFa 10 anys
-
CAMBIO DE RUMBOFa 11 anys
-
PSC: LA SOLUCIÓ FEDERALFa 11 anys
-
Cof, cof!Fa 13 anys
-
5 comentaris:
em costa comprendre moltes coses, com el perquè m'han deixat d'estimar, perquè ja no tinc la vida que tenia...però penso que acostumem a aferrar-nos al que ja no tenim, a la persona que ja no ens estima...i d'aquesta manera ens estem perdent el que ens està passant en el present, en aquella persona que està al teu costat i tú gairebé ni te n'adones...ara comprenc que la vida segueix i me n'adono de qui està al meu costat.
Vaya, Francesc... espero que no dure mucho el que te sientas así :D
Ei Francesc, com estàs?, espero que no et sentis així, sinó truca'm, la cançó és molt bonica però molt trista per això espero que no sigui el teu estat d'ánim.
Digue'm alguna cosa, que em faràs pensar, i patir.
Una abraçada i un petonet.
Ei, guapes! Que no em passa res, que estic bé.... El que passa és que com que no estic massa productiu (i a més tinc examens i he d'aprofitar el temps per estudiar) no penjo res... i de tant en tant penjo una cançó que m'agrada... Sí és trista però m'agrada molt....
Gràcies per preocupar-vos, però no reflecteix el meu estat d'ànim!
a veces cuesta diferenciar entre nuestros deseos, necesidades y fantasías. Parte de la letra de esta canción es un sentimiento real, pese al vacío temporal. Quizás falta la conexión del ayer pero quiero pensar que sigue habiendo un algo que nos une.
Publica un comentari a l'entrada