REMEMBER THE SAME OLD SCENE

dissabte, 16 de juny del 2007

Mi pequeño homenaje


Sus ojos hundidos muestran el cansancio de una vida que ya dura cerca de 100 años.

Su piel es fina, de un tono rosado. Son delgadas sus tiernas manos.

Su cabello blanco me cuenta una historia de un amor tan bien guardado.

La mirada, a veces perdida, regresa allá donde éste ha dejado.

Mi abuela camina despacio, con ayuda. Conservando en el andar toda su cordura.

Cuando era pequeño fue mi protección. Le proceso ahora lealtad y pasión.

Cuanta ternura en su mirada. Vive, deja vivir, nunca pide nada.... que no sea amor!

Se cansa, respira, continua.... bebe a sorbos la vida, irradia aureolas de fantasía que me atrapan, me enamoran, me cautivan, me hacen feliz.

Cuando ya no la tenga, cuando ya no esté, cuando su mirada vuelva al lugar de donde procede quiero que sepa y así se lo diré que soy lo que soy, que soy lo que ve por ella.

Ojalá se sienta orgullosa de su nieto.

Te quiero, mi niña.

4 comentaris:

garmir ha dit...

Hola:
és molt bónic, Francesc, Molt humà.

FRANCESC CAYETANO ha dit...

És dedicat a la meva àvia que va morir al novembre. Afortunadament vam poder gaudir d'ella 100 anys. Els va poder fer el 28 d'octubre... Això ho havia escrit abans de perdre-la. Una gran dona la meva àvia.
Moltes gràcies, Garmir

Bruguers ha dit...

M'agradat molt aquest homenatge.
Per mí són un pou de sabiesa. La meva era analfabeta però super inteligent i llesta. Després de 19 anys encara és un referent, tan en tradicions populars com cuina, tan en "urbanisme" com en dites fetes. No acabaria mai!!! A la meva filla li encanta que expliqui anècdotes d'ella.
Des d'aquí vull enviar un petó a tots els avis i totes les àvies que han contribuit en que els seus néts i nétes siguin més bones persones.

Lucía Solís ha dit...

Jo només he conegut una àvia i la vaig perdre molt aviat, la resta havia mort quan jo vaig néixer. La meva filla tampoc ha gaudit dels seus avis materns, només una mica de la meva mare... Ja saps que t'envejo molt, Francesc! Encara que l'has perdut, l'has tingut molt de temps amb tu!
Ets com ets per ella, també.