REMEMBER THE SAME OLD SCENE

dijous, 20 de setembre del 2007

Vosaltres preferiu abans o després?

El títol de l'entrada pot crear confusió (veritat Coco?)..
Encara que és una pregunta que he pensat més d'una vegada i l'he parlat amb més gent, ahir, al gimnàs, parlaven dos homes acaloradament sobre aquest dilema de caire metafísic:
Quan és millor afaitar-se abans o després de dutxar-se?
Els partidaris dels després argumenten que així tens els porus dels pèls oberts i és més fàcil. En canvi hi ha qui creu que és millor afaitar-se i després dutxar-se alliberant-te així de la resta de pèls que et queden a la cara...
Jo us he de dir que escullo aquesta segona opció. Però tinc curiositat per veure què opineu.
Les noies també podeu opinar, eh!

6 comentaris:

Montse ha dit...

Mira Francesc, m'agraden els homes que es deixen la barba de tres dies, amb el cabell llarg, així hippiosos, amb rastas, no sé com els de la meva moguda hippie...
El meu consell no t'afaitis!!!

FRANCESC CAYETANO ha dit...

No si jo ja em deixo la barba així. No sóc, ni molt menys, dels que s'afaiten cada dia... Això sí, el cabell curt que llarg no em queda gens bé

garmir ha dit...

Hola:
Us he de confessar que la meva mare molt sovint em renya perqué no em banyo molt sovint, a vegades dia si, dia no, i em dona mandra afeitar-me , ho faig amb màquina elèctrica i normalment després de banyar-me, hi ha cops que m´afeito cada 2 dies o aixi, em creix poc i ho admeto em dona mandra, per això de vegades i amb raó em renyen.
Una salutació.

´´ ha dit...

yo nunca me afeito , es decir me afeito como mucho dos veces por semana , pero no me ducho cuando me afeito , me afeito por las noches y me ducho cada mañana .

He llegado a quitarme la espuma de la cara de la pereza que me daba afeitarme .

Lucía Solís ha dit...

Crec que si t'afaites després de la dutxa el poro està més obert i apures més. Això m'han dit sempre. Et veig molt metrosexual...

Coco Becerra (Pepe Boada) ha dit...

(Con retraso, o sea con barba de casi dos semanas...).
Yo prefiero siempre después de que me haya salido algo en la cara, ya sea pelo, césped o un cactus. Antes me parece innecesario. En todo caso, el ideal del perfeccionista debe ser "durante". O sea, para el afeitados perfecto, el constante hasta lo perpetuo. Espero que algún japonés hirsuto - debe haberlos- deje de comer arroz un rato y se ponga manos a la obra.